14 d'Octubre, la professora de COED va llegir una altre poesia, aquesta era de:
Miquel Martí i Pol; un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX.
El 1954 va publicar el seu primer llibre de poesia i guanyà el Premi Ossa menor amb Paraules al vent. L'any 1977 rebé el Premi Lletra d'Or per la seva obra El llarg viatge, i al llarg de la seva carrera va rebre tres vegades el Premi de la Crítica de poesia catalana l'any 1979 per Estimada Marta, el 1991 per Suite de Parlavà i el 1994 per Un hivern plàcid.
En les últimes dècades del segle XX, la seva obra va esdevenir popular entre el públic en general. Al moment de la seva mort, Martí i Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut.
PETITA FAULA DE MI MATEIX
Jo, per exemple, em llevo
cada dia a les set
vint-i-cinc i m’afaito
lentament perquè em vagui
de reprendre, una a una,
les paraules i omplir-me’n
les mans. Són llargs els dies,
llargues les hores lentes,
i ara la gent creix massa
de pressa i tothom perd
el temps en ximpleries.
Jo, per exemple, esmorzo
discretament i em rento
polidament la boca,
i tot té un aire plàcid
mentre em vesteixo, i penso
que el món és una cambra
petita, amb quatre mobles
per tota companyia.
Però la gent creix massa
de pressa i tothom perd
el temps en ximpleries.
Jo, per exemple, dintre
de poc ja farà vint-
i-tres anys que treballo
vuit hores cada dia,
i he viscut sempre al poble
i he engendrat fills, i estimo
les coses i el silenci
i encara em vaga als vespres
tot sol al fons de casa
d’escriure algun poema.
Però la gent creix massa
de pressa- ja ho he dit-
i llegeix poc i pensa
molt menys i tothom perd
el temps en ximpleries.
