INTRODUCCIÓ
Cal anunciar el tema de què es parlarà, justificar per què és important i remarcar-ne l’actualitat o l’interès. Cal enumerar també els objectius del discurs i anticipar els punts principals que es tractaran.
Un error freqüent entre els estudiants és oblidar-se d’aquests elements i, després de presentar ràpidament el tema, passar directament a desenvolupar-lo sense tractar cap dels punts introductoris.
La introducció és un dels elements clau del discurs, perquè de les primeres frases depèn que l'auditori decideixi si val la pena seguir escoltant o no. "Allò que comença bé ja està mig acabat", diu un proverbi anglès. Cal, doncs, que l’orador prepari a consciència aquesta part i eviti comportaments que podrien influir negativament en l’auditori.
DESENVOLUPAMENT
Moment en què presentarà els diferents punts del treball. El cos és la part més llarga del discurs. Té com a finalitat oferir, de manera organitzada i fàcil d’assimilar, els continguts del discurs seleccionats segons l’objectiu.
Cal incloure aquí cadascun dels temes que s’hagi decidit desenvolupar després de fer el mapa d’idees. És important que el desenvolupament segueixi una estructura determinada, perquè, si no és així, l’audiència no podrà seguir el fil i es perdrà.
CONCLUSIÓ
És el final del discurs i enllaça amb el que s’ha dit a la introducció. Consta de dues parts: una síntesi de les idees que s’han avançat a la introducció i s'han desenvolupat en el cos i una fórmula de tancament.
Es proposa captar l’atenció i crear un clima favorable, la conclusió ha de contribuir a crear una impressió duradora. L’últim que sent la gent és el que millor recorda.
Aqui finalment deixo penjat una imatge amb un petit resume d'un bon discurs.
